GPD UdL: 2010

1.2. Europa: Cada país compta amb el seu servidor propi. Des dels servidors espanyols s’hi pot accedir fàcilment. La majoria són servidors d’estadístiques, en general, amb apartats específics sobre població. A més, existeix el servidor del servei d’estadística de la Unió Europea (EUROSTAT):

EUROSTAT: The Statistical Office of the European Communities

Servidors nacionals europeus:

· Alemanya: Statitisches Bundesamt

· Austria: Statistik Austria

· Bèlgica: National Institute of Statistics

· Finlàndia: Statistics Finland

· França: Institut National de la Statistique et des Études Économiques (INSÉÉ)

· Grècia: National Statistical Service

· Hongria: Hungarian Central Statistical Office

· Itàlia: Istituto Nazionale di Statistica (ISTAT)

· Irlanda: Central Statistics Office

· Lituània: Department of Statistics (StD)

· Països Baixos: Centraal Bureau voor de Statistiek

· Polònia Central Statistical Office (CSO/P)

· Portugal: Instituto Nacional de Estatistica

· Regne Unit: Office for National Statistics

· República Txeca: Czech Statistical Office (CzSO)

· Romania: Institutul National de Statistica

· Suècia: Statistics Sweden (SCB)

Turquia: State Institute of Statistics

1.3. Resta del món: Es pot distingir entre els servidors nacionals i els d’organitzacions supranacionals. Entre els primers es poden destacar, entre molts altres:

Estats Units: Bureau of the Census

1.4. Alguns organismes internacionals:

1.5. Organismes internacionals amb continguts de demografia::

1.6. Alguns centres de recerca demogràfica:

· Centre d’Estudis Demogràfics de Catalunya

· International Union for the Scientific Study of Population

· Population Council

· Universitat de Princeton

· INED, França

· Universitat de Georgetown

· Australian National University

· Pensilvania State University

1.7. Llocs web on trobar enllaços

A més de les connexions que ofereixen tots els servidors esmentats, per trobar més recursos sobre demografia a la xarxa pot ser interessant consultar aquestes pàgines amb nombrosos enllaços de tot mena:

· United Nations Statistic Division

· INED, França

· Anthro.net

· Netherlands Interdisciplinary Demographic Institute

· Centre d’Estudis Demogràfics

· Biblioteca virtual Demografía

· Instituto Nacional de Estadística

· Institut Estadística de Catalunya

lunes, 27 de diciembre de 2010

Asia en el 2010 y 2050..

Como hemos venido haciendo anteriormente, vamos comentando los diferentes continentes del mundo.

Ahora nos toca, Asia.

Actualmente, tal y como podemos ver en la pirámide ofrecida por la ONU, el caos asiático es particular, ya que hay una gran cantidad de personas jóvenes, y menos población envejecida. En el caso asiático, la natalidad podemos decir que es alta, con un promedio de hijos de 2.30, asegurando el re emplazamiento generacional. Respecto al número de personas por sexos, podemos ver que hay una ligera cantidad más de mujeres que de hombres. A diferencia de europeo, por ejemplo, la cantidad de personas envejecidas es menor, ya que la esperanza de vida es solamente de 69.57 años, una esperanza de vida muy baja, pero que debido a la alta natalidad la población se sostiene.

Una vez analizado el año 2010, le damos a “Démarrer la simulation”, y podemos ver como tiende a avanzar la población asiática. Durante los años siguientes, la población en un principio tiende al envejecimiento, debido a la mejora de las condiciones de vida. En principio la natalidad continua avanzando hasta situarse 2.23 hijos en el año 201a pero a continuación empieza a disminuir y en el 2050 se sitúa en 1.89, lo cual provoca que no haya re emplazamiento. La esperanza de vida en cambio aumenta de manera importante hasta situarse en 77.08 años.

Finalmente en el año 2050, según hace la ONU en su proyección, la población estará claramente envejecida, con una esperanza de vida de 77.08 años, y un número de hijos de 1.89. Respecto a la cantidad de población, podemos decir que sufre un pequeño aumento, pero la población está más envejecida que en la actualidad.

miércoles, 22 de diciembre de 2010

Taxa de mortatlitat infantil mundial...

A continuació parlarem d'un mapa que tracta de la taxa de mortalitat infantil arreu del món.

A la web la variable representada, taxa de mortalitat infantil, esta definida de la següent manera: nombre de morts menors d'un any en un any determinat per cada 1000 nens nascuts vius en el mateix any.

Aquest mapa el podem trobar a la pàgina web www.indexmundi.com.

La informació per a la confecció d'aquest mapa s'ha extret de la font: CIA World Factbook.

A l'hora d'observar aquest mapa el que segurament més ens crida l'atenció son els països que tenen una mortalitat infantil més alta, que son els mes visibles a causa del seu color intens. Principalment en diferenciem dos: Afganistan i Angola, però si ens fixem en la taula trobem que els països amb la taxa de mortalitat infantil més alta per orde de major a menys son:

1. Angola

2. Sierra Leona

3. Afganistan

4. Liberia

Sierra Leona i Liberia gairebé no el podem distingir a causa de la seva poca extensió territorial per tant son gairebé invisibles, però, amb dades estadístiques molt interessants.

També es pot observar que principalment els països amb la taxa de mortalitat infantil més alta son els països poc desenvolupats o en vies de desenvolupament com: els països del continent Africà, la part central i sud d'Àsia, gran part d'Oceania menys Australia i finalment Amèrica central i el nord i centre d’Amèrica del Sud. Generalment els països desenvolupats, segons aquest mapa, es on s'hi troba menys mortalitat infantil.

Això pot ser justificat ja que en els països subdesenvolupats disposen de menys recursos per la seva vida quotidiana, i per tant, les mesures sanitàries son molt més baixes que les dels països desenvolupats on la majoria dels parts es donen en hospitals amb personal sanitari i mesures totalment higièniques, i en canvi, en els països subdesenvolupats en moltes ocasions es tenen els parts en l’àmbit domèstic amb cap presencia de personal mèdic i unes mesures sanitàries molt més baixes, i encara que els nadons sobrevisquin els primers dies de la seva vida molts han estat exposats a malalties i infeccions les quals acaben matant-los al poc temps de la seva infància, o les arrastren durant molts anys.

En conclusió podem extreure que la mortalitat infantil és més elevada en els països subdesenvolupats ja que el gènere infantil d'aquests esta més exposat a riscos, tant en la vida quotidiana com en els hàbits sanitaris i higiènics, a demés disposen de menys recursos sanitaris a causa d'una menor innovació tecnològica.

África en el 2010 y 2050...

El siguiente continente es África, presentamos la evolución de la población africana des de el año 2010 hasta el año 2050. La proyección está elaborada, igual que en los casos anteriores, a partir de los datos de la ONU. Para hacerlo seleccionamos la región, Africa, y nos aparece la pirámide de población.

En el año 2010, tal y como podemos ver en la pirámide ofrecida por la ONU, el caos africano es particular, ya que la población es escasa y por lo tanto la población anciana es escasa, aunque la población joven tampoco abunda. En el caso asiático, la natalidad podemos decir que es altísima, con un promedio de hijos de 4.44, pero debido a las condiciones del país, muchos de estos nacimientos no llegan al primer año de vida lo que en muchos casos provoca que no se re emplace. Respecto al número de personas por sexos es muy similar, hay más o menos la misma cantidad de hombres y de mujeres. A diferencia de europeo, por ejemplo, la cantidad de personas envejecidas es menor, ya que la esperanza de vida es solamente de 55.02 años, una esperanza de vida muy baja, e incluso podríamos decir que ni siquiera hay personas ancianas, ya que 55.02 años aun es una edad con la cual se puede trabajar.

Una vez analizado el año 2010, le damos a “Démarrer la simulation”, y podemos ver como tiende a avanzar la población africana. Durante los años siguientes, la población mejora sus condiciones de vida y por lo tanto aumenta la esperanza de vida de una forma importante, situándose en 68.11 años. En cuanto la natalidad disminuye notablemente hasta situarse en 2.33 hijos en el año 2050.

Finalmente en el año 2050, según hace la ONU en su proyección, la gran cantidad de personas jóvenes es importante. Respecto a la cantidad de población, podemos decir que sufre un gran aumento.

L'evolució de la SIDA..

El mapa següent tracta de l'evolució que ha tingut el Sida en el període entre els anys 1980 i 2007 en tot el món.

És un mapa interactiu que ens permet veure la seva evolució al llarg dels anys i el podem veure a la pagina de GAPMINDER.

Observant el mapa ens adonem que al principi de la sèrie els casos de Sida eren fets bastant extraordinaris, trobem que en molts països no apareix representada aquesta variable en els anys 1980. Com és el cas del sud-est asiàtic. Això ens fa pensar que no es coneixen dades de la presencia d'aquests casos en aquests anys, però veiem que, més endavant, quant apareixen representats, sobre l'any 1985, apareixen com a valor molt baixos i poc a poc van augmentant, així ens fa veure que no hi havia casos de Sida però que poc a poc van anar apareixent.

Trobem un creixement d'aquesta infecció de transmissió sexual molt constant a tot el món, però es poden destacar una sèrie de casos que son extremadament visibles, com es el cas de:

1. La zona sub-Sahariana, on trobem que existeix una gran presencia en constant augment descomunal d'aquesta malaltia. Aquest augment es frena a l'any 98, mes o menys, on diversos focus sofreixen una certa disminució.

2. El cas de l’Índia on trobem un altre gran focus que apareix i augmenta desorbitadament a l'any 1990, creixent a una gran velocitat, passat l'any 2000 es veu una petita reducció del volum de casos d'aquesta malaltia.

3. Altres casos amb volums considerables però no tan exagerats com els casos anteriors son: els Estats Units, Brasil, Rússia, China, Thailàndia i Ucraïna. Molts d'aquests no apareixen al mapa fins als anys 90, son pocs els que si que apareixen anteriorment com els Estats Units i Brasil.

Les reduccions visibles en el volum dels focus representatius d'aquesta malaltia de transmissió sexual es deu principalment a l'adopció de politiques de conscienciació per part de les societats, fomentant l’ús de mètodes anticonceptius. Encara que el seu efecte no es tan radical com es desitja almenys es fa visible la seva aplicació.

Per concluir podem dir que el Sida principalment es dona en països poc desenvolupats, com es el cas dels sud-saharians, però els països desenvolupats no es queden enrere i cada cop existeix menys diferencia entre els valors referents als casos de Sida de països desenvolupats i països subdesenvolupats.

Podeu observar el gràfic interactiu aquí .

Europa en el 2010 y 2050..

A continuación presentamos un análisis de la evolución de la población europea des de el año 2010 hasta el año 2050. La proyección está elaborada, igual que en el caso anterior, a partir de los datos de la ONU. Para hacerlo seleccionamos la región, Europa, y nos aparece la pirámide de población.

Actualmente, tal y como podemos ver en la pirámide ofrecida por la ONU, hay una gran cantidad de personas que están situadas entre los 25 y 50 años, lo cual provoca que sea una población con un gran potencial adulto en edad de trabajar. En el caso europeo, la natalidad podemos decir que es relativamente baja, aunque tiende al aumento, en muchos casos provocado por la inmigración de otras regiones. Respecto al número de personas por sexos, se ve una mayor cantidad de mujeres que de hombres. A diferencia de España, por ejemplo, la cantidad de personas envejecidas es menor, ya que la esperanza de vida es solamente de 75.64 años, una esperanza de vida muy baja, pero que gran culpa de que esta cifra sea tan baja la tienen aquellos países menos desarrollados que forman parte de Europa, y que por sus condiciones tienen una esperanza de vida baja, provocando que baje la esperanza de vida general. En Europa, el número de hijos en el 2010 se sitúa en 1.51, lo que significa que no hay un re emplazamiento, ya que eso supondría tener dos hijos.

Una vez analizado el año 2010, le damos a “Démarrer la simulation”, y podemos ver como tiende a avanzar la población europea. Durante los años siguientes, la población tiende al envejecimiento, debido a la mejora de las condiciones de vida, y a su vez se da una disminución de la natalidad, en un principio disminuye, aunque posteriormente parece que se va recuperando. En cuanto a la media de hijos, sufre un aumento progresivo pero a la vez escaso, pasa de 1.51 a 1.80, lo que aun no asegura el re emplazamiento generacional. Finalmente la esperanza de vida también aumenta de manera progresiva, aumentando alrededor de 6 años más.

Finalmente en el año 2050, según hace la ONU en su proyección, la población estará claramente envejecida, con una esperanza de vida de 81.83 años, y un número de hijos de 1.80. Respecto a la cantidad de población, podemos decir que sufre una disminución importante.

martes, 21 de diciembre de 2010

L'edat de casament de les dones àrabs..

Seguidament os presentem un gràfic que tracta de l'edat de casament de les dones àrabs, principalment de les dones de Líbia, Tunísia, Algèria i Marroc. Tracta d'un gràfic interactiu que representa el comportament de les edats de casament de les dones àrabs i la mitja del nombre de fills que tenen. La sèrie històrica esta emmarcada en els anys 1950 fins al 2005, on alguns d'aquests països apareixen més tard representats a causa de la manca de dades.

Aquest tema el proposem com a ampliació al publicat anteriorment, anomenat ''Edat de casament''.

Podem trobar el gràfic interactiu a la pagina de GAPMINDER.

A l'hora d'analitzar-lo ens trobem un comportament molt clar i fàcilment perceptible. Veiem que es comença amb una edat de matrimoni molt jove, a prop dels 18 anys i una mitjana de fills per dona bastant alta, d'uns 7 a 8 fills. A mesura que van transcorrent els anys ens trobem que es mantenen el nombre elevat de fills per dona, però augmenta l'edat de casament, seguidament, en una segona fase on augmenta molt constantment l'edat de matrimoni i el nombre de fills cau en picat any rere any, en una ultima fase observem que els nombre de fills deixa de disminuir tan ràpidament però l'edat de casament continua elevant-se. Així que la situació final es dones que es casen cada cop més tard i que durant la seva vida tenen menys nombre de fills.

Per tant podem dir que com que les dones cada cop arriben al matrimoni amb més edat tenen menys fills. Les societats àrabs s'estan desenvolupant, no al ritme que ho van fer les Europees o Americanes, sinó que, més tard. El desenvolupament i el progrés comporta un major coneixement de les mesures anticonceptives, un augment de la supervivència en els parts, així sobreviuen més fills i no n'hi tenen tants.

També influeix el fet de que cada cop la religió àrab te menys força en la societat, com passa amb la societat cristiana, i per tant els costums canvien, cosa que pot influenciar en l'edat de casament d'aquestes dones.

Trobem que hi ha altres casos àrabs que no segueixen aquest patró, com Iran que han disminuït el nombre de fills per dona, però l'edat de matrimoni ha variat molt poc, de 20 a 22 anys.

Podeu trobar el gràfic interactiu en aquí.

España en el 2010 y 2050..

Ahora analizaremos la evolución de la población española des de el año 2010 hasta el año 2050. La proyección está elaborada a partir de los datos de la ONU. Para hacerlo seleccionamos el país, España, y nos aparece la pirámide de población.

En un principio, en el año 2010, podemos ver ya con una gran claridad la gran cantidad de personas que están situadas entre los 25 y 50 años, muchas de las cuales son de la época del “Baby boom”. En este año podemos ver también que la población tiende al envejecimiento, reduciéndose así la natalidad. En este año, y concretamente en el caso español, hay que remarcar la importancia de la llegada masiva de inmigrantes de otros países, muchos de los cuales pertenecen al grupo nombrado anteriormente y son ellos los que de alguna manera aumentan la natalidad. En España, el número de hijos en el 2010 se sitúa en 1.49, lo que significa que no hay un re emplazamiento, ya que eso supondría tener dos hijos. En cuanto a la esperanza de vida podemos decir que es muy elevada, concretamente es 81.27, y provoca un fuerte envejecimiento poblacional.

Una vez analizado el año 2010, le damos a “Démarrer la simulation”, y podemos ver como tiende a avanzar la población española. Durante los años que nos preceden, podemos ver cómo cambia la forma de la pirámide, aumentando de manera muy notable la población anciana y disminuyendo la población infantil. Durante esta proyección también hemos visto un aumento progresivo del número de hijos, pero un aumento lento, y que aún en 2050, no llega a re emplazamiento y en cuanto a la esperanza de vida, el aumento es muy notable.

Finalmente en el año 2050, según hace la ONU en su proyección, la población estará claramente envejecida, con una esperanza de vida de 85.74 años, y un número de hijos de 1.85. En este año podemos ver donde se sitúa la generación del 2010, el grupo de 40 años.

lunes, 20 de diciembre de 2010

Edat de casament..

A continuació veurem un gràfic que mostra l'evolució de l'edat de casament i el nombre mitjà de fills per dona en cada país del món. La sèrie històrica comença en l'any 1800 i arriba fins l'any 2005. A l'hora d'observar els països en els primers anys de la sèrie ens adonem de que no consten tots, faltes dades referents a molts països a mesura que anem retrocedint en el temps, no es fins a finals del segle XX que apareixen gairebé tots.

Les gràfiques han estat extretes de la pàgina web gapminder.

Fixant-nos en el gràfic principalment podem dir que l'edat de matrimoni, al principi de la sèrie històrica, era molt més baixa en la majoria de països que en els anys més actuals, també veiem que els fills per dona eren molt més elevats.

Podem dir que aquest gràfic segueix una sèrie de fases les quals el divideixen en el transcurs temporal. Una primera fase que la enarcaríem cronològicament en la totalitat del segle XIX, on les variables a estudiar presenten un comportament molt regular durant tots aquests anys, una edat poc elevada de matrimoni respecte als anys posteriors, i una mitja de fills per dona bastant alta. En la segona fase que la enarcarem en els ¾ del segle XX, on l'edat de matrimoni no sofreix cap augment considerable però la mitja de fills per dona disminueix bruscament. L'ultima fase que tracta de l’últim quart del segle XX i principis del XXI, trobem que comença augmentar considerablement l'edat de casament i que els nombre de fills segueix sent baix.

Si comentem l'últim gràfic que fa referència a l'any 2005 podem dir que tots els països europeus tenen una mitja de fills per dona molt baixa, comparat amb els països Sub-Saharians i alguns del nord d’Àfrica, que presenten mitges de fills per dona molt elevades. Els països asiàtics també tenen una mitja de fills per dona baixa i a demés una edat de matrimoni bastant baixa també, comparada amb la mitja. Per tant els països europeus són els que generalment es casen més tard.

Podem distingir principalment diversos tipus d'evolució reflexada en aquests gràfics. El cas dels països europeus veiem que han tingut una modernització de les més rapides, ja que la seva societat arriba al matrimoni molt més tard i es tenen molts menys fills en comparació amb altres països. Encara que els països de l'Europa de l'est tendeixen a casar-se més aviat que França, Itàlia, España,etc.

En canvi si ens fixem en països subdesenvolupats com els sub-saharians trobem que es molt mes tard quan comencen a disminuir el nombre de fills per dona i l'edat d'arribada al matrimoni es en els últims anys que es veu un augment.

Per tant segons el tema d'aquest gràfic podem diferenciar i comparar els països desenvolupats i els subdesenvolupats.

Com a podem dir que els països a mesura que es van modernitzant, van augmentant la seva població i es van industrialitzant deixen de tenir fills i arriben al matrimoni a edats més altes.

Podeu observar el gràfic amb animació aquí .