martes, 21 de diciembre de 2010

España en el 2010 y 2050..

Ahora analizaremos la evolución de la población española des de el año 2010 hasta el año 2050. La proyección está elaborada a partir de los datos de la ONU.  Para hacerlo seleccionamos el país, España, y nos aparece la pirámide de población.

En un principio, en el año 2010, podemos ver ya con una gran claridad la gran cantidad de personas que están situadas entre los 25 y 50 años, muchas de las cuales son de la época del “Baby boom”. En este año podemos ver también que la población tiende al envejecimiento, reduciéndose así la natalidad. En este año, y concretamente en el caso español, hay que remarcar la importancia de la llegada masiva de inmigrantes de otros países, muchos de los cuales pertenecen al grupo nombrado anteriormente y son ellos los que de alguna manera aumentan la natalidad. En España, el número de hijos en el 2010 se sitúa en 1.49, lo que significa que no hay un re emplazamiento, ya que eso supondría tener dos hijos. En cuanto a la esperanza de vida podemos decir que es muy elevada, concretamente es 81.27, y provoca un fuerte envejecimiento poblacional. 

Una vez analizado el año 2010, le damos a “Démarrer la simulation”, y podemos ver como tiende a avanzar la población española. Durante los años que nos preceden, podemos ver cómo cambia la forma de la pirámide, aumentando de manera muy notable la población anciana y disminuyendo la población infantil. Durante esta proyección también hemos visto un aumento progresivo del número de hijos, pero un aumento lento, y que aún en 2050, no llega a re emplazamiento y en cuanto a la esperanza de vida, el aumento es muy notable.


Finalmente en el año 2050, según hace la ONU en su proyección, la población estará claramente envejecida, con una esperanza de vida de 85.74 años, y un número de hijos de 1.85. En este año podemos ver donde se sitúa la generación del 2010, el grupo de 40 años. 



lunes, 20 de diciembre de 2010

Edat de casament..

A continuació veurem un gràfic que mostra l'evolució de l'edat de casament i el nombre mitjà de fills per dona en cada país del món. La sèrie històrica comença en l'any 1800 i arriba fins l'any 2005. A l'hora d'observar els països en els primers anys de la sèrie ens adonem de que no consten tots, faltes dades referents a molts països a mesura que anem retrocedint en el temps, no es fins a finals del segle XX que apareixen gairebé tots.

Les gràfiques han estat extretes de la pàgina web gapminder.




Fixant-nos en el gràfic principalment podem dir que l'edat de matrimoni, al principi de la sèrie històrica, era molt més baixa en la majoria de països que en els anys més actuals, també veiem que els fills per dona eren molt més elevats.


Podem dir que aquest gràfic segueix una sèrie de fases les quals el divideixen en el transcurs temporal. Una primera fase que la enarcaríem cronològicament en la totalitat del segle XIX, on les variables a estudiar presenten un comportament molt regular durant tots aquests anys, una edat poc elevada de matrimoni respecte als anys posteriors, i una mitja de fills per dona bastant alta. En la segona fase que la enarcarem en els ¾ del segle XX, on l'edat de matrimoni no sofreix cap augment considerable però la mitja de fills per dona disminueix bruscament. L'ultima fase que tracta de l’últim quart del segle XX i principis del XXI, trobem que comença augmentar considerablement l'edat de casament i que els nombre de fills segueix sent baix.

Si comentem l'últim gràfic que fa referència a l'any 2005 podem dir que tots els països europeus tenen una mitja de fills per dona molt baixa, comparat amb  els països Sub-Saharians i alguns del nord d’Àfrica, que presenten mitges de fills per dona molt elevades. Els països asiàtics també tenen una mitja de fills per dona baixa i a demés una edat de matrimoni bastant baixa també, comparada amb la mitja. Per tant els països europeus són els que generalment es casen més tard.

Podem distingir principalment diversos tipus d'evolució reflexada en aquests gràfics. El cas dels països europeus veiem que han tingut una modernització de les més rapides, ja que la seva societat arriba al matrimoni molt més tard i es tenen molts menys fills en comparació amb altres països. Encara que els països de l'Europa de l'est tendeixen a casar-se més aviat que França, Itàlia, España,etc.

En canvi si ens fixem en països subdesenvolupats com els sub-saharians trobem que es molt mes tard quan comencen a disminuir el nombre de fills per dona i l'edat d'arribada al matrimoni es en els últims anys que es veu un augment.

Per tant segons el tema d'aquest gràfic podem diferenciar i comparar els països desenvolupats i els subdesenvolupats.


Com a podem dir que els països a mesura que es van modernitzant, van augmentant la seva població i es van industrialitzant deixen de tenir fills i arriben al matrimoni a edats més altes.

Podeu observar el gràfic amb animació aquí .

Taxa de creixement mundial..

Os mostrem un mapa mundial on s’observa taxa de creixement de la població que podem consultar a la pàgina de indexmundi.

Tenim que tindre en compte que aquest indicador apareix definit com a canvi en la població del diferents països, influenciat per la natalitat, mortalitat i les migracions. 

Al observar el mapa, trobem que, a simple vista podem diferenciar on es troben localitzats els països que tenen una taxa més alta de creixement i els que la tenen més baixa.



Aquí és on trobem les principals peculiaritats ja que observem que principalment son els països poc desenvolupats els que tenen un creixement més alt, el continent Africà i el sud-oest asiàtic, son les zones on es troben els països amb més creixement, seguides de Amèrica del Sud encara que no d’una forma tan visible. En canvi en els països més desenvolupats com els del continent Europeu o els de Amèrica del Nord tenen un creixement molt més proper a zero que no els subdesenvolupats.

Podem dir que el creixement de la població esta dividit com el desenvolupament de les societats, la part superior de l’equador es la part més desenvolupada però que en canvi tenen un creixement de la població molt fluix, i la part inferior de l’equador, està poc desenvolupada i predominen els països del tercer món i la pobresa, i en canvi son els països que tenen un creixement més alt de la població.

Aquest factor es pot explicar si pensem en els països poc desenvolupats, en els quals, hi ha una alfabetització més baixa i unes tècniques tecnològiques molt inferiors que als països  desenvolupats i no s’utilitzen, ni hi ha tants mètodes anticonceptius com en aquests desenvolupats. A demés en moltes economies familiars subdesenvolupades l’única forma de subsistir és la mà d’obra dels fills i com més fills es tinguin més ingressos i possibilitats de triomfar econòmicament tindran. 

Podeu consultar el mapa original aquí .